PETITA HISTÒRIA (MOLT BÀSICA) DELS PINS I LA SEVA EVOLUCIÓ

Diccionaris d'idiomes en línia:

Adornament petit o insígnia, generalment de metall, que es clava a la roba i que pot tenir diverses formes

Gran enciclopèdia catalana:

Petita insígnia amb figures no emblemàtiques que hom porta clavada en una peça de vestir com a adornament.

Real Academia Española y Asociación de Academias de la Lengua Española:

Voz tomada del inglés pin, que significa 'insignia o adorno pequeño que se lleva prendido en la ropa' 


 Què és un pin?

Un pin és una insígnia petita, generalment metàl·lica, que es porta enganxada a la roba, una gorra o una motxilla mitjançant una agulla o tanca posterior.
S’utilitza per mostrar identitat, suport, pertinença, reconeixement o decoració.


 el pin al món

 Antiguitat i primers símbols (abans del s. XIX)

Encara que no existien “pins” com els coneixem, ja s’utilitzaven insígnies i brotxes per indicar rangs militars, pertinença a ordres religioses o gremis.

A l’edat mitjana, els cavallers portaven emblemes metàl·lics per mostrar la seva aliança.

 Segle XIX – Origen modern del pin

A finals del segle XIX, amb la revolució industrial, es va començar a produir massivament insígnies de metall esmaltat, especialment per a uniformes militars, escolars i treballadors.

S’utilitzaven molt en campanyes polítiques (per exemple, als EUA).

 Segle XX – Popularització mundial

Durant les guerres mundials, els soldats i civils utilitzaven pins per mostrar suport o identificar-se.

Als anys 60-70, amb el naixement del moviment pop i contracultural, es van fer populars com a símbol d’identitat juvenil.

També es van convertir en un element publicitari i de marxandatge (clubs esportius, concerts, Jocs Olímpics, etc.).

Van néixer les primeres col·leccions de pins (com les de Coca-Cola, Jocs Olímpics, Disney...).

 Segle XXI – Col·leccionisme i digitalització

Els pins continuen sent objectes de col·lecció, sobretot en entorns com penyes esportives, esdeveniments internacionals i fires.

També hi ha dissenyadors independents que creen pins artístics i creatius.

Encara es fan servir com a símbol de prestigi o reconeixement institucional.


 Importància cultural

El pin és més que una decoració: pot representar valors, comunitats, causes o records.

És un objecte petit però simbòlicament molt potent.

És molt comú entre penyes esportives, associacions i moviments socials.


Wikipedia : Una xapa, xapita, pin, prenedor o botó és un complement i accessori decoratiu que forma part de la indumentària d'una persona. És creat amb un tros de metall, encara que poden usar-se altres materials, de mida reduïda normalment, amb un disseny que pot ser temporalment subjecte a la superfície d'una peça amb un enganxall o agulla de seguretat, o un pin format a partir de filferro, un imperdible o un altre mecanisme..

El primer disseny d'una xapita va ser al segle XII, encara que posteriorment es va patentar als Estats Units 1896. Utilitzat comunament per les dones de vegades especials o festes com a complement de moda, on el principal és l'elegància. Actualment, s'usen diàriament com a marxandatge publicitari per part de marques o accessori per joves, i es troben en

diferents estils, formes i decoració. La seva història es remunta a Roma, quan al segle XII els pelegrins van començar a usar-les portant-hi le imatges de Sant Pere i de Sant Pau.

Més tard, durant el regnat de la reina Victòria I d'Anglaterra es van repartir xapites amb l'efígie de la reina per commemorar els seixanta anys que la reina portava al tron.

Durant els anys 1960, els joves van ser els que van veure a les xapes el mitjà per expressar-se, per la qual cosa els estudiants van ser els que les fabricaven i usaven. Amb elles expressaven els gustos musicals, les idees polítiques i fins i tot la preferència en tema de drogues. Més tard, ja a la dècada de 1980, van tornar a posar-se de moda, ja que els Sex Pistols les usaven per transmetre missatges. Moltes de les imatges que van

 néixer per a xapes es van fer tan famoses que es poden trobar en pancartes, samarretes, banderes i adhesius.

En són exemples les xapes de Have a nice day, Jesus loves you o la famosa cara groga somrient coneguda com a Smile


Els enganxalls més populars són:

Solapa o trau:

Destinades al trau d'una jaqueta.

Solen ser les més antigues.

 

 

Papallona:

Destinades a qualsevol peça susceptible de ser travessada pel port posterior del pin que acaba en punxa tipus xinxeta,  

també anomenada punta.

Rep el nom de papallona pel fet que l'enganxament té dues aletes articulades com si es tractés d'una papallona.

Són insígnies modernes.

 

 

Agulla:

Com que les de tipus papallona estan destinades a qualsevol peça susceptible de ser travessada per l'agulla posterior.  

El tancament segueix la mateixa tècnica que les agulles de tipus imperdible.

Solen ser agulles curtes i antigues o fabricades al Regne Unit on avui dia són molt populars encara i d’ús habitual.

 

 

 

Palillo o agulla llarga:

Es tracta de pins o insígnies

similars a les de tipus d'enganxall agulla però sense cap mena de tancament. També solen ser antigues o molt habituals els pins d'agulla llarga,

fabricades a Europa oriental durant els anys 60.

A Portugal són molt habituals els pins d'agulla llarga

 

Goma (rubber clutch):

Més còmode, sovint usada en pins més nous.

pin FCB de goma

 

Imantats:

No es foraden les peces de roba

 

Rosca (screw-back):

 

 

 

 

 

 

pin amb dos cargols

 

    Més segur i resistent, usat en pins valuosos
 

E L S   P I N S

A continuació et detallo els principals tipus que es poden col·leccionar:

1. Segons el tipus de fabricació

Pins esmaltats durs (hard enamel): Fets amb esmalts que es poleixen fins a quedar plans i brillants. Són resistents i tenen un acabat elegant.

Pins esmaltats tous (soft enamel): L’esmalt es col·loca dins de les cavitats del metall i no s’allisa, de manera que les línies de metall sobresurten. Tenen textura i solen ser més econòmics.

Pins offset o impresos: Porten una imatge impresa sobre una base metàl·lica, sovint amb una capa de resina epòxid. Són útils per a detalls molt fins o fotografies.

Pins gravats o en relleu: Sense color; només tenen el disseny en relleu o gravat, donant un aspecte més sobri i clàssic.

2. Segons el seu ús o temàtica

Pins publicitaris o promocionals: De marques, empreses o esdeveniments. Molt comuns en fires i convencions.

Pins d'esports: Sobretot de jocs olímpics, clubs de futbol, bàsquet, etc.

Pins polítics o commemoratius: Relacionats amb campanyes polítiques, aniversaris, causes socials, etc.

Pins de turisme: De ciutats, monuments, museus, o parcs d’atraccions.

Pins de música o cinema: De bandes, pel·lícules, festivals, etc.

Pins de col·leccions oficials: Com els de Disney, Hard Rock Café, Scoutisme, etc.

3. Altres classificacions

Pins de sèrie limitada o numerats: Molt apreciats pels col·leccionistes.

Pins antics o vintage: Especialment valuosos segons l’estat i la història.

Pins personalitzats: Creats per encàrrec per empreses, clubs, o grups, etc…

 

 

veure el meu portal web... veure el meu Facebook... visitar el meu Instagram... veure el meu Twitter... visitar el meu TikTok

   

 .- Joan Vinyals, soci i abonat del FC Barcelona i de la Penya Barcelonista de Mataró, col·leccionista de pins de les Penyes Barcelonistes i Blaugranes d’arreu del món i d'altres articles del FC Barcelona, www.pinspenyes.com va ser el primer lloc web publicat de les Penyes Culés i punt de trobada dels col·leccionistes,  pinspenyes.com és va pujar a la xarxa l'octubre de l'any 1998, des de les hores de forma ininterrompuda a Internet donant ajuda, informació i novetats a les Penyes i per a tots els col·leccionistes d’arreu del món.

 

Copyright © 1998  [ PINS PENYES BARÇA ]. All rights reserved. Terms of use.
 
Site Map | About me | Contactar | ©1998 pinspenyes.com

RevisaT: 25/05/2025

WEBMASTER :
Joan Vinyals