Els pins i el FC Barcelona

Amb l’arribada dels Jocs Olímpics de Barcelona l’estiu de 1992, Barcelona es va obrir al món com mai abans, i els pins van viure un autèntic esclat. De sobte, els carrers, les places i fins i tot els espais informals de trobada es van omplir de petits intercanvis, converses improvisades i passió per aquests objectes tan diminuts i tan simbòlics.

Van aparèixer com bolets els primers col·leccionistes: àvids, entusiastes i amb una curiositat insaciable. Aquells pins es van convertir en una icona dels Jocs, però també en una manera de fer amics, de comunicar-se sense paraules i de viure l’olimpisme de manera directa i tangible.

Aquesta febre pel col·leccionisme no només va néixer, sinó que es va consolidar en molt poc temps. Amb el suport de patrocinadors, marques i mitjans de comunicació, es van editar centenars de dissenys de pins: de països, de disciplines, d'equips, de voluntaris, de premsa, fins i tot de mascotes com el Cobi. La ciutat sencera es va convertir en un gran tauler d’intercanvi, on col·leccionistes de tot el món es trobaven per buscar aquella peça que els faltava.

Paral·lelament a aquest esclat olímpic, el món del futbol culer vivia un moment àlgid.

L’era del mític Dream Team de Johan Cruyff estava en ple apogeu. Aquell equip —considerat per molts el més influent de la història moderna del club— va marcar un abans i un després, no només pels títols, sinó per la forma de jugar: futbol ofensiu, valent, creatiu, que combinava tècnica, tàctica i espectacle com cap altre.

Les gestes esportives de finals dels 80 i principis dels 90, culminades amb la victòria a Wembley el 1992 a la Copa d’Europa, i les quatre Lligues consecutives guanyades entre 1991 i 1994, van encendre una autèntica eufòria entre l’afició blaugrana. El sentiment de pertinença al Barça va créixer exponencialment, travessant fronteres i generacions. L’orgull de ser culer ja no era només emocional, sinó que es tornava també col·leccionable.

Aquest ambient tan efervescent va tenir un impacte directe i visible en el món del col·leccionisme. Diaris com El Mundo Deportivo i Sport van detectar ràpidament aquest interès i van saber connectar-hi de manera intel·ligent. Van començar a editar edicions especials dedicades exclusivament al col·leccionisme blaugrana. Pins dels jugadors, dels escuts històrics, de gestes mítiques, dels títols guanyats, i fins i tot pins amb alineacions del Dream Team es van convertir en part d’entregues setmanals o col·leccions commemoratives.

Aquests pins sovint venien acompanyats de fascicles il·lustrats, pòsters desplegables, àlbums de col·lecció i articles especials. Tot plegat permetia als aficionats reviure les emocions viscudes als estadis des de casa, i construir una memòria afectiva que anava molt més enllà de la pura informació esportiva.

Per als més joves, col·leccionar aquells pins era una porta d’entrada a la història del club. Era una manera d’absorbir els noms, les cares i les gestes d’ídols com Koeman, Guardiola, Stoichkov, Laudrup, Zubizarreta, Bakero o Txiki Begiristain. Per als més grans, significava conservar un tros d’una etapa irrepetible, mostrar-lo amb orgull i, sovint, compartir-lo amb les noves generacions.

Els pins esdevenien així no només un objecte decoratiu, sinó una forma de narrativa, una memòria visual, una identitat en miniatura. I tot plegat passava en una Barcelona convertida en capital mundial de l’esport, de la cultura, de l’orgull local i de la passió culer.

PINS OFICIALS FC BARCELONA

Aquest auge també va coincidir amb la creació de moltes noves Penyes Barcelonistes, que sovint editaven els seus propis pins commemoratius per a trobades i celebracions. Això va alimentar encara més el mercat i va consolidar el pin com un objecte simbòlic de culte culer, un petit emblema carregat d’història, sentiment i identitat.

PENYA BARCELONISTA WEMBLEY 92 fundada l'any 1992

PENYA BARCELONISTA CREU DE SANT JORDI fundada l'any 1993

Moltes penyes barcelonistes van veure en els pins una manera d’identificar-se i crear vincles amb altres penyes.

Així va començar la producció de pins personalitzats de cada penya, sovint intercanviats en trobades o celebracions oficials.

En aquest context d’eufòria col·lectiva va néixer el Mercat de Pins dels diumenges a l’Arc de Triomf, també es feien a la Plaça Reial o al Mercat de Sant Antoni a menor escala, eren un punt de trobada per a col·leccionistes de pins d’arreu del país, pins olímpics, de futbol, de bàsquet, d'en Cobi i d'en Curro, pins de Disney, Coca-Cola, pins de la Betty Boop, pins de Castellers, etc.... Malauradament, amb el temps, el mercat va acabar morint d’èxit, la mala gestió, van fer que es perdés l’esperit original i s’afeblís l’interès dels col·leccionistes, aquell mercat tan viu i vibrant va acabar ofegant-se en el seu propi èxit. El que havia començat com un espai de trobada genuí per a apassionats del col·leccionisme, va començar a degradar-se a causa d’una gestió poc curosa i l’afany de lucre immediat per part de molts paradistes. A mesura que creixia l’afluència de visitants, també ho feia la temptació d’obtenir beneficis ràpids, sovint a costa de la qualitat i de l’esperit que havia fet tan especial aquell indret.

Molts dels venedors van començar a deixar de banda la cura en la selecció dels pins, substituint peces singulars per productes de producció massiva, repetitius i sense valor real per al col·leccionista experimentat. Això va provocar una pèrdua progressiva d’interès entre els aficionats més fidels, que veien com diumenge rere diumenge es deteriorava el nivell de les ofertes i es trencava la màgia de l’experiència.

Per als col·leccionistes de debò, el mercat havia estat molt més que un lloc per comprar. Era un punt de trobada ritual, on intercanviar pins rars, descobrir novetats, compartir històries i mantenir viva una passió comuna. Esperaven amb il·lusió que arribés el diumenge, com un petit gran esdeveniment setmanal. Però a mesura que la mercantilització se’n va apoderar, aquell esperit col·laboratiu i entusiasta es va anar esvaint.

El col·leccionista, que abans era el protagonista, es va veure reduït a simple client, i això va fer que molts s’allunyessin definitivament d’un espai. que ja no reconeixien com a propi. *Un diumenge en el Mercat de pins en l'Arc de Triomf

Així, el que havia estat un mercat icònic, viu i ple de valor humà, va acabar esdevenint una ombra del que havia estat, víctima d'una evolució que va prioritzar el guany fàcil per damunt del respecte a la comunitat que li havia donat vida.

📌 aquells primers "PINS del FC Barcelona"

Els pins del "Dream Team" del FC Barcelona, entrenat per Johan Cruyff durant els anys 1990-1994, són peces valorades en el món del col·leccionisme, cap dels bons col·leccionista de pins del FC Barcelona pot prescindir d’aquests pins.

Aquestes col·leccions reflecteixen una època daurada del club, marcada per èxits nacionals i internacionals.

🏆 Col·leccions destacades de pins del Dream Team

La col·lecció "Juega con el Barça" és una sèrie de pins promocionals llançada pel diari Sport durant els anys 92/95 per commemorar l'època daurada del FC Barcelona sota la direcció de Johan Cruyff. Una col·lecció emblemàtica que inclou pins de llegendes com Guardiola, De la Peña, Figo i Zubizarreta, etc.
Es presenta en una carpeta que simula un camp de futbol i amb els pins per damunt de la gespa. Son 47+2 els pins d'aquesta col·lecció
Aquesta col·lecció es va fer al llarg de dues temporades i es van incorporar diversos jugadors,

*Amunike i Stoichov són dos pins incorporats més endavant a la col·lecció per diverses circumstàncies del futbol,

apreciats i buscats pels nous col·leccionistes.

CARICATURES - 24 PINS DREAN TEAM

Col·leccions destacades de pins amb caricatures del FC Barcelona dels anys 90

Col·lecció de 22 pins del Dream Team (1993-1994)

Aquesta col·lecció inclou 22 pins amb caricatures dels jugadors del "Dream Team" del FC Barcelona, tambè es parla d'un altre pin més, el número 23 desconegut per molta gent.

Pins de Jordi Culé
📌Jordi Culé és un personatge de dibuixos animats creat per Òscar Nebreda, que apareixia durant les retransmissions dels partits del FC Barcelona a TV3 a principis dels anys 90.

Jordi Culé és un personatge animat creat pel dibuixant Òscar Nebreda l'any 1990, durant la temporada 1990-1991 de la Lliga de Futbol espanyola. Aquest personatge còmic representava l'esperit de l'aficionat barcelonista i apareixia a TV3 sobreposat en pantalla durant els partits del FC Barcelona, animant, celebrant els gols, mostrant avorriment o satisfacció.

El personatge va ser creat a petició de Jaume Roures i Tatxo Benet, responsables de producció i esports de TV3, inspirats per les animacions de la mascota Ciao durant el Mundial d'Itàlia 1990. Jordi Culé representava un aficionat apassionat, crític i humorístic, que es va convertir en una icona per als seguidors del Barça durant els anys 90.

Pel que fa als pins de Jordi Culé, es van fabricar diversos articles de marxandatge amb la seva imatge, incloent-hi pins, clauers, adhesius i peluixos. Aquests articles es van convertir en objectes de col·leccionisme molt apreciats pels aficionats.

Tot i que no es disposa d'informació específica sobre els fabricants dels pins de Jordi Culé, és probable que fossin produïts per empreses especialitzades en marxandatge esportiu de l'època. A més, algunes penyes barcelonistes, com la Penya Barcelonista Jordi Culé de Sant Antoni de Portmany, Eivissa, i la Peña Barcelonista Jordi Culé d'El Provencio de Conca, van adoptar el nom del personatge en honor seu.

Clam va ser la mascota oficial del FC Barcelona durant la celebració del seu Centenari l'any 1999.

Va ser creada pel reconegut dibuixant i il·lustrador barceloní Francesc Capdevila, conegut artísticament com a "Max". La seva presentació oficial es va fer el 17 d'octubre de 1998, abans d'un partit de Lliga contra la U.D. Salamanca. El nom "Clam" va ser escollit per votació popular entre els aficionats, en referència a la paraula "clam" que apareix a l'himne del club i simbolitza la veu col·lectiva de l'afició.

Clam era representat com un nen de cap esfèric i un sol ull gran, vestit completament amb els colors blaugrana. Segons el seu creador, la forma esfèrica del cap simbolitzava el món de l'esport, mentre que l'ull gran representava l'afició observant amb passió els partits, ja fos a l'estadi, a casa o en un bar. La idea era transmetre la il·lusió i l'esperança cap al futur, reflectint els valors del club i la seva afició.

Tot i la seva originalitat, Clam no va aconseguir arrelar profundament entre l'afició i no va tenir una presència continuada més enllà de les celebracions del centenari.

No obstant això, la seva introducció va marcar un precedent com la primera mascota oficial del club.

📍 Consells per a col·leccionistes

Autenticitat: Assegura't que els pins siguin originals i no reproduccions.
Condicions: Revisa l'estat dels pins i de la carpeta o caixa que els acompanya.
Completitud: Verifica que la col·lecció estigui completa, especialment si es tracta de sèries numerades.
Comprova l'estat dels pins: Algunes col·leccions poden tenir defectes o estar incompletes. Assegura't de revisar les fotos i descripcions abans de comprar.
Verifica l'autenticitat: A causa de la popularitat d'aquesta col·lecció, poden existir reproduccions. Compra a venedors de confiança i demana informació addicional si cal.
Considera el valor sentimental: Més enllà del valor econòmic què no`´es molt degut a la quantits de producció que es va fer llavors, aquesta col·lecció representa una època icònica del FC Barcelona i pot tenir un gran valor emocional per als aficionats.

🔵 Els pins i el FC Barcelona

Col·leccions destacades de pins amb caricatures del FC Barcelona dels anys 90