les penyes oficials el 1952

les penyes oficials el 1964

les penyes oficials el 1975

.-Moltes d'aquestes Penyes dels anys 50/60 van desaparèixer, l'any 1971 hi havia 89 penyes, el 1978 quan Núñez va arribar a la presidència, les 'penyes' arribaven al centenar. El 1990 es va arribar a les 500 en una progressió sostinguda ... Als anys vuitanta el Club va decidir enumerar-les amb una credencial de manera aleatòria, sense tenir en compte la seva antiguitat, això va donar lloc al fet que es donin casos curiosos com que l'Agrupació Barcelonista Penya Anguera (1957) tingui actualment la credencial núm. 1, però no és la més antiga o la Penya Barcelonista FCB Bangui de la República centreafric�  de l'any 1983 sigui ara la Penya amb la credencial núm. 9, o que Penya Solera de Castellar de l'any 1952, tingui la credencial núm. 46 i que ara la Penya de Cardedeu amb la credencial núm. 43, fundada quatre anys més tard en 1957.

 la Penya d'Arenys de Munt (1968) tingui la credencial 33 i la d'Arenys de Mar, fundada sis anys després tingui la 32 o que la Penya de la Granada de Barcelona tingui la credencial núm. 2, quan va ser fundada en els anys vuitanta, això es va produir aproximadament dintre les 300 primeres penyes, a partir de mitjans dels anys norant� els números ja són tots correlatius amb el seu any de fundació.

.- Un cop acabada la guerra (1939), va començar la repressió contra el nostre Club, seguint la Llei d'Associacions Franquistes és var castellanitzar el nom (1941) de F.C.B. a Club de Futbol Barcelona o C.F.B., es var modificar també l'escut (1940), la Senyera varen canviar  les quetre barres per les dues barres franquistes, més blau què grana a les samarretes dels jugadors, etc. Les "penyes" també segons aquesta mateixa Llei d'Associacions Franquistes van passar a denominar-se PEÑAS. La primera penya del FC Barcelona (PEÑA SOLERA) legalment constituïda portava el nom del Bar Solera, on va ser creada el 1944 sota l'impuls de l'exjugador Josep Samitier, juntament amb els llavors joves Antoni Ramallets, Mariano Martín, César Rodríguez i Gustavo Biosca, que posteriorment defensarien la samarreta del primer equip blaugrana. La Penya Solera va adquirir el seu impuls definitiu anys després amb l'arribada de Nicolau Casaus, que va obrir dues delegacions en altres localitats catalanes com la Penya Solera de Calella (1959) i la Penya Solera de Castellar del Vallès (1953), avui dia encara són actives aquestes dues últimes penyes. A la fi dels anys 40 i durant tots els anys 50 van sorgir noves penyes, com la PEÑA AZULGRANA, la PEÑA DEL BAR AGUSTÍ de barri de les Corts, la GRAN PEÑA BARCELONISTA, la PEÑA KUBALA,  etc. Més endavant van sorgir noves Penyes de caràcter més catalanista com la Gran Penya Barcelonista, la Penya 1900 de Terrassa o la Penya Blaugrana Foment Martinenc de Barcelona ciutat, entre moltes altres.