.- Es té constància que les primeres agrupacions de seguidors barcelonistes (Penya) es van formar abans de 1920, com la Penya Els Apàtics de 1918 o la Penya Ardèvol 1919 o la Penya Barcelonista de 1919 i d'altres també, pro ara tenim un document oficial, el més antic trobat dins del Club amb data de 1919 Penya Barcelonista del FC Barcelona, pro segons la notícia publicada a la Vanguardia el 29 d'agost de 1918, la Penya dels Apàtics es pot llegir que aquesta Penya ja organitzava balls un any abans (1918), la majoria d'aquelles Penyes no eren més que centres socials, casinos de barri o bars populars on és ajuntaven els aficionats blaugranes i alguns jugadors del Club per fer petar la xerrada tots junts, es deien penyes, però no estaven inscrites ni agrupades dintre el Club i no se sap quantes eren en aquella època perquè no queda cap registre oficial al Club, tampoc hi ha cap constància de com van ser aquelles primeres penyes, a partir dels anys vint es van crear noves penyes, tot apunta com una de les primeres va ser la Penya Continental (1921), la Penya Acérrims 1922, la Penya Esportiva Esquerra de l'Eixample, creada el 1923 al Bar Esquerra, del carrer Aribau de Barcelona, la Penya Ben Fets 1926, la Penya Esportiva Blau-Grana 1927, ​​la Penya Els Tres 1927, la Penya Azulgrana 1928, la Penya Boqueria 1928, la Penya All-i-oli (1928), la Penya la Mosca (1930), la Penya d'Hivern-Banys de Sant Sebastià (1930 ), Penya Colom (1930), Penya l'Escombra (1930), Penya Gol de Baix, Penya Casal Barcelonista (1933), el Cercle Barcelonista, la Penya Sancho, Penya Gol de Dalt (1935) i també a fora de la ciutat com la Penya Germano d'Igualada, Penya Levante-Murcia... i d'altres exemples de  penyes pioneres...

.- La credencial número 1 és per l'Agrupació Barcelonista Penya Anguera de 1957 i l'última per la PENYA BLAUGRANA TOTES UNIDES FEM FORÇA de Sabadell amb la credencial  número 2359 de 2022.

PENYA SAGI-BARBA (1931) del president Enrique Roca i la Penya els Tres (1928) (en homenatge a Piera, Sastre i Samitier), aquestes són les dues primeres penyes dedicades a jugadors barcelonistes,
 

.-Moltes d'aquestes Penyes dels anys 50/60 van desaparèixer, l'any 1971 hi havia 89 penyes, el 1978 quan Núñez va arribar a la presidència, les 'penyes' arribaven al centenar. El 1990 es va arribar a les 500 en una progressió sostinguda ..... Als anys vuitanta el Club va decidir enumerar-les amb una credencial de manera aleatòria, sense tenir en compte la seva antiguitat, això va donar lloc al fet que es donin casos curiosos com que la l'Agrupació Barcelonista Penya Anguera (1957) tingui actualment la credencial núm. 1 però no és la més antiga o la Penya Barcelonista FCB Bangui de la República centreafricà de l'any 1983 sigui ara la Penya amb la credencial núm. 9, o que Penya Solera de Castellar de l'any 1952, tingui la credencial núm. 46 i que ara la Penya de Cardedeu amb la credencial núm. 43, fundada quatre anys més tard en 1957 o que

 la Penya d'Arenys de Munt (1968) tingui la credencial 33 i la d'Arenys de Mar, fundada sis anys després tingui la 32 o que la Penya de la Granada de Barcelona tingui la credencial núm. 2, quan va ser fundada en els anys vuitanta, això es va produir aproximadament dintre les 300 primeres penyes, a partir de mitjans dels anys vuitanta els números ja són tots correlatius amb el seu any de fundació.

Totes elles van desaparèixer després del triomf del Bàndol Nacional de l'any 1939 posterior al Cop d'Estat del 1936, totes menys una: la Penya Gol de Dalt  aquesta va ser l'única (1935/2014) 

.- Un cop acabada la guerra (1939), va començar la repressió contra el nostre Club, seguint la Llei d'Associacions Franquistes és castellanitzo el nom de F.C.B. a Club de Futbol Barcelona o C.F.B., es va modificar també l'escut, la Senyera canvi per les dues barres franquistes, més blau què grana a les samarretes dels jugadors, etc. Les "penyes" també segons aquesta mateixa Llei d'Associacions Franquistes van passar a denominar-se PEÑAS. La primera penya del FC Barcelona (PEÑA SOLERA) legalment constituïda portava el nom del Bar Solera, on va ser creada el 1944 sota l'impuls de l'exjugador Josep Samitier, juntament amb els llavors joves Antoni Ramallets, Mariano Martín, César Rodríguez i Gustavo Biosca, que posteriorment defensarien la samarreta del primer equip blaugrana. La Penya Solera va adquirir el seu impuls definitiu anys després amb l'arribada de Nicolau Casaus, que va obrir diverses delegacions de la mateixa en altres localitats catalanes com la Penya Solera de Calella (1959) i la Penya Solera de Castellar del Vallès (1953), avui dia encara són actives aquestes dues últimes penyes. A la fi dels anys 40 i durant tots els anys 50 van sorgir noves penyes, com la PEÑA AZULGRANA, la PEÑA DEL BAR AGUSTÍ de barri de Les Corts, la GRAN PEÑA BARCELONISTA, la PEÑA KUBALA,  etc. Més endavant van sorgir noves Penyes de caràcter més catalanista com la Gran Penya Barcelonista, la Penya 1900 de Terrassa o la Penya Blaugrana Foment Martinenc de Barcelona ciutat, entre moltes altres.

Cens Oficial catalunya

• L'Anoia, l'Alt Penedès i el Garraf

• El Bages, el Berguedà and la Cerdanya

• El Baix Llobregat

• El Barcelonès Est

• El Barcelonès Oest

• El Gironès, la Selva, la Garrotxa i el Pla de l'Estany

• El Maresme

• El Vallès

• Emporda i la Catalunya Nord

• Lleida Sud

• Osona i el Ripollès

• Ponent Nord

• Tarragona Nord

• Terres de l'Ebre

pins penyes castella i lleó

Cens Oficial Castella i lleó

pins Penyes castella la manxa

Cens Oficial Castella la manxa

pins Penyes euskadi

Cens Oficial euskadi

pins Penyes extremadura

Cens Oficial extremadura

pins Penyes galícia

Cens Oficial galícia

pins Penyes illes balears

Cens Oficial illes balears

pins Penyes illes canàries

Cens Oficial illes canàries

pins PenyeS LA RIOJA

Cens Oficial la rioja

Cens Oficial madrid

pins Penyes múrcia

Cens Oficial múrcia

pins PenyeS NAVARRA

Cens Oficial navarra