|
PENYA SAGI-BARBA
(1931) del president Enrique Roca
i la
Penya
els Tres
(1928) (en homenatge a Piera, Sastre i Samitier), aquestes són les dues primeres penyes dedicades a jugadors barcelonistes, |
|
|
|
.-
Un cop acabada la guerra (1939), va començar la repressió contra el nostre Club,
seguint la Llei d'Associacions Franquistes és castellanitzo el nom de F.C.B. a Club de Futbol Barcelona
 o C.F.B., es va modificar
també l'escut, la Senyera canvi per les
dues barres franquistes, més blau què grana a les samarretes dels jugadors, etc. Les "penyes"
també segons aquesta mateixa Llei van passar a
denominar-se PEÑAS. La primera penya del FC Barcelona (PEÑA
SOLERA)
legalment constituïda portava el nom del Bar Solera, on va ser creada el 1944
sota l'impuls de l'exjugador Josep Samitier, juntament amb els llavors joves
Antoni Ramallets, Mariano Martín, César Rodríguez
i Gustavo Biosca,
que posteriorment defensarien la samarreta del primer equip blaugrana. La
Penya
Solera
va adquirir el seu impuls definitiu anys després amb l'arribada de
Nicolau Casaus,
que va obrir diverses delegacions de la mateixa en altres localitats catalanes
com la
Penya
Solera de
Calella
(1959) i la
Penya
Solera de Castellar del
Vallès
(1953), avui dia encara són actives aquestes dues últimes penyes. A la fi dels
anys 40 i
durant tots els anys 50 van
sorgir noves penyes, com la
PEÑA AZULGRANA,
la
PEÑA DEL BAR AGUSTÍ
de barri de Les
Corts,
la
GRAN PEÑA BARCELONISTA,
la
PEÑA KUBALA,
etc. Més endavant van sorgir noves Penyes de caràcter més catalanista com la
Gran Penya Barcelonista,
la Penya 1900 de Terrassa o la
Penya Blaugrana Foment
Martinenc
de Barcelona ciutat, entre moltes altres.
.-Moltes
d'aquestes
Penyes dels anys 50/60 van
desaparèixer,
l'any
1971 hi havia 89 penyes, el 1978 quan J.L. Núñez va arribar a la presidència, les penyes
arribaven al centenar. El 1990 es va arribar a les 500 en una progressió
sostinguda ..... Als anys vuitanta el Club va decidir enumerar-les amb una
credencial de manera aleatòria, sense tenir en compte la seva antiguitat, això
va donar lloc al fet que es donin casos curiosos com que la
 l'Agrupació
Barcelonista Penya Anguera
(1957)
tingui actualment la credencial núm. 1 però no és la més antiga o la
Penya Barcelonista FCB Bangui
de la República centreafricà de l'any 1983 sigui ara la Penya amb la credencial
núm. 9,
o que
Penya Solera de
Castellar
de l'any 1952, tingui la credencial núm. 46 i que ara la
Penya de Cardedeu
amb la credencial núm. 43, fundada quatre anys més tard en 1957 o que la
Penya
d'Arenys
de Munt
(1968) tingui la credencial 33 i la d'Arenys
de Mar,
fundada sis anys després tingui la 32 o que la
Penya de la Granada de Barcelona tingui la credencial núm. 2, quan va ser fundada en els anys vuitanta, això es
va produir aproximadament dintre les 300 primeres penyes, a partir de mitjans dels
anys vuitanta els números ja són tots correlatius amb el seu any de fundació.
|
